Espanya, en el vagó de cua d'Europa en l'aplicació de mesures d'eficiència energètica en el sector de l'edificació.
Madrid, 26 Abr. (*IPUR)
La
pràctica inexistència de dades reals i contrastats sobre el panorama de
la rehabilitació energètica europea i fins i tot de les diferents
tipologies constructives dels diferents països de la Unió Europea ha
estat una de les principals barreres dels 27 per establir polítiques
comunes que fomentin l'eficiència energètica dels nostres edificis.
L'Associació de la Indústria del Poliuretà Rígid d'Espanya (*IPUR) analitza en un article un recent informe sobre l'estat del parc d'edificis existents a Europa, 'Els edificis europeus sota el microscopi', elaborat pel *Buildings *Performance *Institute *Europe (*BPIE) des del punt de vista de l'eficiència energètica. L'anàlisi de *IPUR se centra a posar la informació sobre l'edificació espanyola en el context europeu, destacant els principals reptes en els propers anys.
El *BPIE fa una revisió país per país de l'eficiència energètica dels seus edificis. L'estudi repassa el panorama *edificatorio dels 27 Estats membres, així com els de Suïssa i Noruega en un treball que té un gran valor ja que permet comparar la situació de cadascun dels països amb els de el seu entorn i amb la mitjana europea.
Perquè a més, solament un coneixement sòlid sobre el parc immobiliari actual permetrà als governs la implementació de polítiques efectives i programes d'incentius per reduir la petjada dels edificis en el canvi climàtic. No cal oblidar que els edificis són responsables del 36% de l'energia total que consumim.
El *BPIE estima que la superfície edificada útil dels 27 països membres, més Suïssa i Noruega és de 25.000 milions de metres quadrats, una extensió equivalent a la superfície total de Bèlgica. Més del 40% d'aquests edificis van ser construïts abans de 1960 quan la normativa sobre energia era molt bàsica i limitada.
Espanya té la seva pròpia idiosincràsia *edificatoria, tal com demostra la comparació de les dades dels edificis espanyols amb els de altres països del nostre entorn (zona sud) i altres regions d'Europa. Espanya és el cinquè país de la Unió Europea més poblat i al costat d'Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia aglutina el 65% del sòl edificat d'Europa.
Dels 2.600 milions de metres quadrats edificats al nostre país, 2.300 són habitatges mentre que els 300 milions restants estan destinats a oficines, comerços, centres educatius, hospitals, àrees esportives… etc. L'estudi mostra que Espanya és el tercer país europeu que menys proporció d'habitatges unifamiliars té, tan sol un 34%, solament per darrere d'Estònia i Letònia.
En el mapa de situació dibuixat per l'informe del *BPIE es reflecteix que Espanya és un dels estats membres de la UE, al costat d'Irlanda, Polònia i Finlàndia en el qual més edificis s'han construït en els últims anys. Del total del seu parc d'habitatges actual, un 27% s'ha edificat entre 1990 i 2010, enfront del 16,6% construït a Europa durant aquest mateix període. Compte, per contra amb un 6% menys que la mitjana d'edificis antics o històrics, construïts abans de 1960, mentre que el gruix del seu parc va ser aixecat entre 1960 i 1990, un 41% enfront del 45,3% de la mitjana europea.
I qui són amos d'aquests habitatges? L'estudi “Els edificis europeus sota el microscopi” atorga una gran importància a aquesta dada ja que la propietat dels edificis té una gran influència sobre la velocitat a la qual es duen a terme les renovacions energètiques o la profunditat de les mesures d'estalvi d'energia que s'implementen en ells. El sector públic ha de prendre el lideratge i actuar de forma *ejemplarizante sobre els seus edificis d'habitatges.
Amb major accés al finançament, la rehabilitació de l'àmplia cartera d'edificis en mans d'entitats públiques, és una gran oportunitat per a la millora del conjunt del sector. Per la seva banda, els propietaris privats solen ser més poc inclinats a emprendre rehabilitacions energètiques en les seves llars i necessiten d'estímuls o incentius per decidir-se a abordar-les.
I és en aquest punt, on Espanya, es troba amb el seu particular taló d'Aquil·les. El 100% dels habitatges al nostre país estan en mans de particulars o entitats privades. En l'altre extrem del rànquing, Àustria compta amb un 22% dels seus habitatges en mans de les administracions.
Espanya és tradicionalment un país que s'ha decantat per la inversió en maó i l'habitatge en propietat (83%) enfront d'un 17% de la població que viu en règim de lloguer. Aquest ràtio és dels més alts d'Europa només per sota de països com Romania o Hongria i molt lluny del 60% d'habitatges en lloguer que té, per exemple, la República Txeca.
El nostre país no surt mal parat de la comparativa d'emissions de CO2 emeses pels diferents estats membres de la UE: 30 quilos per m2 enfront dels 54Kg/m2 que presenta la mitjana europea i el cinquè millor lloc dels 29 països analitzats, només per darrere de Noruega, Suècia, República Txeca i França.
El document del *BPIE justifica aquesta bona posició en la disminució de la nostra dependència de combustibles sòlids en les dues últimes dècades i en les menors necessitats d'energia per a calefacció donada la nostra climatologia més benèvola. I és que hi ha una relació directa entre l'energia utilitzada per escalfar les nostres llars i les emissions de CO2 emeses (en el cas espanyol un 27% de biomassa, 18% d'electricitat, 32% de petroli i un 23% de gas) però sobretot l'informe insisteix en la necessitat d'un bon aïllament, “un edifici mal aïllat, tant en l'envolupant com en la unió d'aquesta amb els elements que formen part d'ella condueix a un malbaratament considerable d'energia”, conclou.
*OBSTACULOS I *DESAFIOS
A ningú se li escapa que l'enlairament del sector de l'eficiència energètica en l'edificació xoca amb barreres fonamentals que són comunes a tots els estats de la UE. La dificultat en l'accés al finançament i la contracció del crèdit; la lentitud de molts Governs a l'hora d'implementar les directives propostes per la UE; la falta de conscienciació i sensibilització dels europeus sobre la importància d'escometre rehabilitacions energètiques en les seves llars són els tres majors obstacles citats pels 29 països enquestats.
Els desafiaments, per la seva banda, són innombrables: la creació d'una cadena de subministrament fiable que pugui respondre a un previsible augment de la demanda del mercat, la formació i qualificació dels professionals, l'adequació dels materials per evitar fallades tècniques i, principalment, l'esforç dels dirigents polítics per reglamentar i crear un marc legislatiu que promogui unilateralment el desenvolupament del sector.
El 18 de juny de 2010 el Diari Oficial de la UE publicava la modificació de la Directiva d'Eficiència Energètica en edificis de 2002/91/CE (*EPDB), responent a la necessitat d'instaurar accions més concretes amb la finalitat d'aprofitar el gran potencial d'estalvi d'energia als edificis i reduir les grans diferències que existeixen entre estats membres en aquest sector.
EDIFICIS DE CONSUM GAIREBÉ NUL EN 2020
Els Estats membres hauran d'aplicar una metodologia de càlcul de l'eficiència energètica dels edificis que tindrà en compte les característiques tèrmiques reals de l'edifici i el seu aïllament, les instal·lacions que consumeixen energia, la ventilació natural i mecànica o el disseny de l'immoble, entre uns altres. Quan es procedeixi a la substitució o millora d'aquests elements, aquests hauran de complir uns requisits mínims d'eficiència energètica que seran inspeccionats periòdicament a intervals no superiors a cinc anys.
Espanya, malgrat el recent anunci de l'Executiu de regular mitjançant un Reial decret l'exigència de certificacions energètiques per a tots aquells immobles que es posin al mercat en venda o lloguer, ho tindrà molt difícil per complir amb els objectius de Brussel·les d'assegurar que després del 31 de desembre de 2020, la totalitat de les noves construccions siguin edificis de consum d'energia gairebé nul.
Portem, segons es reflecteix en aquest treball, un gran retard en la revisió de la nostra normativa (Codi Tècnic de l'Edificació i *RITE principalment) perquè s'adeqüin als requeriments de l'Executiu Comunitari.
L'informe assenyala que el nostre país se situa a la cua d'Europa en l'adaptació de la seva normativa i que juntament amb Grècia, Romania, Luxemburg, Hongria, Bèlgica, Lituània Letònia i Eslovènia, ha estat advertit per Brussel·les perquè acceleri les reformes necessàries que assegurin que la *EPBD es compleixi al nostre país.
No en va, en el moment de la redacció del document, al nostre país només s'exigia el Certificat d'Eficiència Energètica per a noves edificacions en les Comunitats Autònomes d'Andalusia, Galícia, Canàries, Extremadura, Navarra, València i Catalunya.
Amb el Pla 2000 AQUEST, per impulsar els contractes de serveis energètics i fomentar la creació d'ocupació com a única medalla en el nostre haver-hi, Espanya haurà de fer un gran esforç per racionalitzar el consum d'energia dels nostres edificis abans de 2020 i complir amb els compromisos adquirits.
Solament posant a la feina immediatament, el nostre país aconseguirà no perdre el tren de l'Eficiència Energètica i aconseguir importants beneficis mediambientals, econòmics i socials.
L'Associació de la Indústria del Poliuretà Rígid d'Espanya (*IPUR) analitza en un article un recent informe sobre l'estat del parc d'edificis existents a Europa, 'Els edificis europeus sota el microscopi', elaborat pel *Buildings *Performance *Institute *Europe (*BPIE) des del punt de vista de l'eficiència energètica. L'anàlisi de *IPUR se centra a posar la informació sobre l'edificació espanyola en el context europeu, destacant els principals reptes en els propers anys.
El *BPIE fa una revisió país per país de l'eficiència energètica dels seus edificis. L'estudi repassa el panorama *edificatorio dels 27 Estats membres, així com els de Suïssa i Noruega en un treball que té un gran valor ja que permet comparar la situació de cadascun dels països amb els de el seu entorn i amb la mitjana europea.
Perquè a més, solament un coneixement sòlid sobre el parc immobiliari actual permetrà als governs la implementació de polítiques efectives i programes d'incentius per reduir la petjada dels edificis en el canvi climàtic. No cal oblidar que els edificis són responsables del 36% de l'energia total que consumim.
El *BPIE estima que la superfície edificada útil dels 27 països membres, més Suïssa i Noruega és de 25.000 milions de metres quadrats, una extensió equivalent a la superfície total de Bèlgica. Més del 40% d'aquests edificis van ser construïts abans de 1960 quan la normativa sobre energia era molt bàsica i limitada.
Espanya té la seva pròpia idiosincràsia *edificatoria, tal com demostra la comparació de les dades dels edificis espanyols amb els de altres països del nostre entorn (zona sud) i altres regions d'Europa. Espanya és el cinquè país de la Unió Europea més poblat i al costat d'Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia aglutina el 65% del sòl edificat d'Europa.
Dels 2.600 milions de metres quadrats edificats al nostre país, 2.300 són habitatges mentre que els 300 milions restants estan destinats a oficines, comerços, centres educatius, hospitals, àrees esportives… etc. L'estudi mostra que Espanya és el tercer país europeu que menys proporció d'habitatges unifamiliars té, tan sol un 34%, solament per darrere d'Estònia i Letònia.
En el mapa de situació dibuixat per l'informe del *BPIE es reflecteix que Espanya és un dels estats membres de la UE, al costat d'Irlanda, Polònia i Finlàndia en el qual més edificis s'han construït en els últims anys. Del total del seu parc d'habitatges actual, un 27% s'ha edificat entre 1990 i 2010, enfront del 16,6% construït a Europa durant aquest mateix període. Compte, per contra amb un 6% menys que la mitjana d'edificis antics o històrics, construïts abans de 1960, mentre que el gruix del seu parc va ser aixecat entre 1960 i 1990, un 41% enfront del 45,3% de la mitjana europea.
I qui són amos d'aquests habitatges? L'estudi “Els edificis europeus sota el microscopi” atorga una gran importància a aquesta dada ja que la propietat dels edificis té una gran influència sobre la velocitat a la qual es duen a terme les renovacions energètiques o la profunditat de les mesures d'estalvi d'energia que s'implementen en ells. El sector públic ha de prendre el lideratge i actuar de forma *ejemplarizante sobre els seus edificis d'habitatges.
Amb major accés al finançament, la rehabilitació de l'àmplia cartera d'edificis en mans d'entitats públiques, és una gran oportunitat per a la millora del conjunt del sector. Per la seva banda, els propietaris privats solen ser més poc inclinats a emprendre rehabilitacions energètiques en les seves llars i necessiten d'estímuls o incentius per decidir-se a abordar-les.
I és en aquest punt, on Espanya, es troba amb el seu particular taló d'Aquil·les. El 100% dels habitatges al nostre país estan en mans de particulars o entitats privades. En l'altre extrem del rànquing, Àustria compta amb un 22% dels seus habitatges en mans de les administracions.
Espanya és tradicionalment un país que s'ha decantat per la inversió en maó i l'habitatge en propietat (83%) enfront d'un 17% de la població que viu en règim de lloguer. Aquest ràtio és dels més alts d'Europa només per sota de països com Romania o Hongria i molt lluny del 60% d'habitatges en lloguer que té, per exemple, la República Txeca.
El nostre país no surt mal parat de la comparativa d'emissions de CO2 emeses pels diferents estats membres de la UE: 30 quilos per m2 enfront dels 54Kg/m2 que presenta la mitjana europea i el cinquè millor lloc dels 29 països analitzats, només per darrere de Noruega, Suècia, República Txeca i França.
El document del *BPIE justifica aquesta bona posició en la disminució de la nostra dependència de combustibles sòlids en les dues últimes dècades i en les menors necessitats d'energia per a calefacció donada la nostra climatologia més benèvola. I és que hi ha una relació directa entre l'energia utilitzada per escalfar les nostres llars i les emissions de CO2 emeses (en el cas espanyol un 27% de biomassa, 18% d'electricitat, 32% de petroli i un 23% de gas) però sobretot l'informe insisteix en la necessitat d'un bon aïllament, “un edifici mal aïllat, tant en l'envolupant com en la unió d'aquesta amb els elements que formen part d'ella condueix a un malbaratament considerable d'energia”, conclou.
*OBSTACULOS I *DESAFIOS
A ningú se li escapa que l'enlairament del sector de l'eficiència energètica en l'edificació xoca amb barreres fonamentals que són comunes a tots els estats de la UE. La dificultat en l'accés al finançament i la contracció del crèdit; la lentitud de molts Governs a l'hora d'implementar les directives propostes per la UE; la falta de conscienciació i sensibilització dels europeus sobre la importància d'escometre rehabilitacions energètiques en les seves llars són els tres majors obstacles citats pels 29 països enquestats.
Els desafiaments, per la seva banda, són innombrables: la creació d'una cadena de subministrament fiable que pugui respondre a un previsible augment de la demanda del mercat, la formació i qualificació dels professionals, l'adequació dels materials per evitar fallades tècniques i, principalment, l'esforç dels dirigents polítics per reglamentar i crear un marc legislatiu que promogui unilateralment el desenvolupament del sector.
El 18 de juny de 2010 el Diari Oficial de la UE publicava la modificació de la Directiva d'Eficiència Energètica en edificis de 2002/91/CE (*EPDB), responent a la necessitat d'instaurar accions més concretes amb la finalitat d'aprofitar el gran potencial d'estalvi d'energia als edificis i reduir les grans diferències que existeixen entre estats membres en aquest sector.
EDIFICIS DE CONSUM GAIREBÉ NUL EN 2020
Els Estats membres hauran d'aplicar una metodologia de càlcul de l'eficiència energètica dels edificis que tindrà en compte les característiques tèrmiques reals de l'edifici i el seu aïllament, les instal·lacions que consumeixen energia, la ventilació natural i mecànica o el disseny de l'immoble, entre uns altres. Quan es procedeixi a la substitució o millora d'aquests elements, aquests hauran de complir uns requisits mínims d'eficiència energètica que seran inspeccionats periòdicament a intervals no superiors a cinc anys.
Espanya, malgrat el recent anunci de l'Executiu de regular mitjançant un Reial decret l'exigència de certificacions energètiques per a tots aquells immobles que es posin al mercat en venda o lloguer, ho tindrà molt difícil per complir amb els objectius de Brussel·les d'assegurar que després del 31 de desembre de 2020, la totalitat de les noves construccions siguin edificis de consum d'energia gairebé nul.
Portem, segons es reflecteix en aquest treball, un gran retard en la revisió de la nostra normativa (Codi Tècnic de l'Edificació i *RITE principalment) perquè s'adeqüin als requeriments de l'Executiu Comunitari.
L'informe assenyala que el nostre país se situa a la cua d'Europa en l'adaptació de la seva normativa i que juntament amb Grècia, Romania, Luxemburg, Hongria, Bèlgica, Lituània Letònia i Eslovènia, ha estat advertit per Brussel·les perquè acceleri les reformes necessàries que assegurin que la *EPBD es compleixi al nostre país.
No en va, en el moment de la redacció del document, al nostre país només s'exigia el Certificat d'Eficiència Energètica per a noves edificacions en les Comunitats Autònomes d'Andalusia, Galícia, Canàries, Extremadura, Navarra, València i Catalunya.
Amb el Pla 2000 AQUEST, per impulsar els contractes de serveis energètics i fomentar la creació d'ocupació com a única medalla en el nostre haver-hi, Espanya haurà de fer un gran esforç per racionalitzar el consum d'energia dels nostres edificis abans de 2020 i complir amb els compromisos adquirits.
Solament posant a la feina immediatament, el nostre país aconseguirà no perdre el tren de l'Eficiència Energètica i aconseguir importants beneficis mediambientals, econòmics i socials.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada